La evolució de la telefonia.

Els telefons fixes an evolucionat molt, an evolucionat en aspectes com el teclat avants era una roda, en aspectes com la pantalla, que per exemple avants no hi avia ara pots veure el telefon que has marcat y hi han menys possibilitats de equivocarse, també an millorat el microfon ara se escolta amb molta mes claritat y també en l'auricular que tambe s'escolta amb moltissima més claritat.

  

cables de la comunicació

El cable de coure. Esta format per un o diverses fils de coure amb una malla metalica al voltant per evitar les interferencies. La informació es transmet mitjançant impulsos elèctrics pels cables. La transmissió de dades és més lenta que en altres casos, però aquesta tecnologia és més barata i més facil de mantenir que altres.

El cable coxial. Té un nucli de coure envoltat per una capa aillant y una malla metal.lica per evitar interferències. la informació també es transmet mitjançant impulsos elèctrics pels cables.

El cable de fibra òptica. La informació es transmet mitjançant petits impulsos de llum a traves de fils de vidre molt fins. Es el mitja mes car però es el mitja mes rapid.

        

Un món connectat

1. Explica la evolució dels sistemes de comunicació.

Vivim en l'era de les telecomunicacions. Ara sempre estem connectats: usant un telèfon, un ordinador, una tauleta. Per això fem servir diverses tecnologies, tot i que la gran majoria fan servir l'electricitat i/o l'electrònica, ja sigui amb fil o sense fil.

No sempre ha estat aixi. La informació s'ha transmès al llarg de la història de diferents maneres: señals de fum, missatgers, coloms missatgeres, fars, cartes, poc a poc es van inventar els telefons per cable, la radio, la televisió. Pero en el sigle XXI les coses an canviat moltisim ens podem comunicar sense fil desde quaksevol lloc del món.

                                    

2. Ventatges i inconvenients de la comunicació cablejada i la inalambrica.

- La cablejada es molt més rapida y segura, però nomes pots parlar desde casa.

- La inal.lambrica pots parlar desde el carrer pero avegades no tens covertura.

                             

Estructures resistents

Una estructura és resistent quan conserva la seva forma en aplicar-li carregues.

ARCS

Els romans ja feien servir els arcs per contruir ponts amb pedres o maons.

Els arcs romans es mantenen gràcies al suport d'un maó sobre un altre no s'utilitza cap adhesiu entre peces.

TRIANGLES

L'unica figura geomètrica que no es pot deformar en aplicant-li dorces als costats és el triangle. Aixó ha servit de base per fabricar les estructures triangulars. Per exemple, ponts triangulars que tenen poca massa i són molt resistents.

TIRANTS 

Els tirants són cables o barres, sovint d'acer, que serveixen per augmentar la resisitencia i l'estabilitat d'una estructura. Posar tirants a un pont és una gran idea. Els cables aguanten el per de la taula i ajuden a aconseguir així un pont llarg sense pilars al centre que s'autososté i es molt elegant.

elements d'una estructura.

Moltes estructures estan formades per la unió de diversos elements. Cada element està dissenyat per suportar diferents tipus d'esforços, de manera que el resultat final sigui una estructura resistent i estable.
Els elemnts més emprats en les estructures son: fonamentals, columnes, bigues, arcs i tirants.

resistencia de esforços

Els esforços són les forces que apareixen en els elements d'una estructura quan està sotmesa a altres forces o càrregues.

La resistencia de les estructures és la propietat més important a l'hora d'escollir un material o un altre, ja que indica la capacitat de suportat esforços sense trencar-se.

Els tipus de resistencies són:

TRACCIÓ: estirant-les.


COMPRESSIÓ: comprimint-les.


FLEXIÓ: flexionant-les.


CISALLAMENT: tallant-les


TORSIÓ: retorcer-les

que es una estructura?

Una estructura és un conjunt d'elements capaços de suportar forces i transmetre-les als punts on se suporta per tal que sigui resistent i estable.

EVOLUCIÓ DELS MATERIALS I LES ESTRUCTURES

Fins al segle XIX no es tenien coneixements tecnics profunds sobre el comportament de les estructures, i a les acaballes d'aquell segle la disponibilitat de perfils d'acer i la investigació de l'ascensor elèctric van permetre la construcció d'edificis de gran altura: els gratacels. No obstant aixó, en l'antiguitat es van construir sorprendents estructures, com les piramides, i a l'edat mitjana es van alçar fatàstiques catedrals.