martes, 10 de noviembre de 2015

ACTIVITATS

11. Marca en cada cas quines eines informatiques utilitzaries en cada fase del projecte tecnològic:
13. Determina quin és l'ordre correcte de les estapes del procés tecnologic:

- Projecte
- Fabricació
- Control de qualitat
- Avaluació
- Comercialització

DISSENY


 



LA MEMÒRIA

L'apartat de la memoria es divideix en sis subapartats.

LA MEMÒRIA DESCRIPTIVA

En el subapartat de la memòria descriptiva s'hi ha d'explicar detalladament l'objectiu i l'abast del projecte.

ELS CALCULS

Pel que fa als càlculs que apareixen en la memòria, s'han d'ordenar per temes. Cal indicar les diverses operacions que s'hi han fet de manera seqüencial i clara.

L'ESTUDI ECONOMIC

En l'estudi hi haurà els possibles estudis de mercat, la previsió de recursos financiers, humans i tècnics´els temps d'amortització i la rendibilitat del producte.

L'ESTUDI MEDIAMBIENTAL

Els ultims anys la consciencia sobre l'impacte negatiu de l'activitat humana sobre el medi ha portat les diferents administracions públiques a legislar sobre aquesta materia, de manera que qualsevol projecte susceptible de tenir un impacte sobre el medi ha d'incloure el preceptiu estudi mediambiental.

L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

Un pas endevant ha estat la decisió d'obligar a fer un estudi de seguretat i salut de manera que desde la fase de disseny es tenen en compte els punts critiucs

viernes, 25 de septiembre de 2015

DEL PROBLEMA AL OBJECTE

1. Identificació i anàlisi del problema o necessitat.

En aquest apartat cal comprovar i analitzar el problema. Ens hem de fer diverses preguntes:
-Es una situació nova o és consequencia de l'aparició d'altres objectyes o matrials?
-Hi ha cap objecte que, encara que sigui d'una manera deficient, intenta satisfer la necessitat, o és un nou repte sense precedents?

2. Exploració d'idees i disseny de l'objecte.

Farem una pujada d'idees tant per provar millores als objectes existents com per replantejar la solució des de zero, és a dir, buscant solucions radicalment diferents de les existents. Un cop reunides farem un analisi comparativa per acabar triant la solució que s'adaptin millor a les nostres necesitats.

3. Construcció de l'objecte

Normalment se solen fer prototipus i maquetes prèvies a l'objecte real per preveure'n el funcionament.

4. Anàlisi de l'objecte

Un cop construït l'objecte l'avaluarem per comprovar si compleix els objectius que ens haviem fixat al principi.

5. Pla de comercialització

Es defineix el procés que seguìra el producte per ser distribuit i passar de fabrica als usuaris

6. Valoració de la sostenibilitat

Es valora l'impacte ambiental del producte, sigui per la fabricació com pel transport fins que arriba a mans del consumidor.

martes, 9 de junio de 2015

ELECTROMAGNETISME

Després d'analitzar els seus experiments, fraday va deduir que per aconseguir energia elèctrica calien imants i bobines, i moure, o bé els imants, o bé les bobines.

- Imants molt potents.
-Bobines amb moltes espires.
- Engranatges o multiplicadors de velocitat per moureles bobineso el imants molt rapidament.

GENERADOR ELECTROMACNETIC
Un generador electromacnetic és un dispositiu que transforma l'energiamecànicaen energia electrica.
                                            

martes, 21 de abril de 2015

AIR MAX








La confecció

La confecció consisteix a fer les peces de vestir diacord amb uns paràmetres, i pot ser artesanal o industrial.

-Disseny
El disseny és l'elabora ció del projecte de4s del moment en que es fabrica eñs fils a la confecció del vestit. El món de la moda depèn dels dissenyadors que marquen les pautes de la roba anomenada adaptació dels models d'alta costura a la producció industrial.

-Els patrons
El patró és la representació grafica de les diverses parts que formen una peça de vestir, seguiment un disseny previ, per tallar-les i cosir-les.

martes, 7 de abril de 2015

LES FIBRES QUÍMIQUES

- Les fibres artificials s'obtenen de la transformació de matèries naturals, com l'acetat de cel.lulosa de la fusta de certs arbres. El raió va ser la primera fibra artificial obtinguda per aquest proces. Actualment hi ha tres tipus de raió: raió cuproamoniacal, i raió de viscosa.

- Les fibres sintetiques s'obtenen a partir de productes derivats de combustibles fòssils, com el petroli. La primera fibra obtinguda per aquest procediment va ser el niló, que es va comercialitzar l'any 1939. Altres fibres sintetiques són el poliester o tergal, l'acrílica, i l'elastà o licra

martes, 24 de marzo de 2015

activitats de la pagina 68-69

13. Explica què és la pesca d'altura?
- La pesca d'altura es fa exclusivament amb xarxa i vaixells grans amb maquinària per conservar el peix.

15. Reprodueix aquest quadre sobre les condicons ambientals que són manipulades en cada tractament per aconseguir que els aliments es conservin.

Tractament
Temperatura
Acidesa
Humitat
Oxigen
Temps
Esterilització
   X
  
  


Fumatge
   X

   X


Fermentació

   X

  
   X
Liofilització
   X


   X

Producte fresc sense envas




   X


16. Respon aquestes preguntes:

a) Per que es fa malbé un aliment?
- Pel microorganismes.
b) Quina mena d'aliments se tenen que conservar a la nevera?
- Els aliments frescos.
c) Quina mena d'aliments no cal conservar a la nevera?
- Els productes frescs.
d) Per que molts aliments s'han de conservar a la nevera un cop overt l'envas?
- Per que no es trenqui la cadena del fred.
e) Que es un punt critic?
- El pas del proces de l'alimentació d'un producte.
f) Que es la cadena del fred?
- Garanteix la qualitat del producte fins que es descongela.

17. Hauras observat que hi ha productes que utilitzen tant el bric com l'ampolla de vidre o plàstic com a envàs. justifica les respostes.

- Quin d'aquests envasos és més facil de reciclar?
El de plastic.
- Quin creus que es el mes dificil de reiclar?
El de vidre.


jueves, 26 de febrero de 2015

LA PRODUCCIÓ

La ramaderia és el conjunt de tècniques d'explotació de bestiar per obtenir les primeres matèries animals bàsiques per a l'alimentació humana i per a la indústria.

Tecniques de producció:

les granges de cries disposen de femelles reproductores i mascles sementals.                                                                                                                                                   L'explotació extensiva, el bestiar pastura lliurement pels prats i s'alimenta d'herba i farratge fresc.                                                                                                                                         En l'explotació intensiva, el bestiar està sempre estabula i s'alimenta amb pinso  o aliment concentrats, alternats amb farratges.                                                                                                                                                                                   En l'explotació mixta, el bestiar pastura lliurement a l'estiu, quan els prats i la meterologia són millors.
Les granges de cicle tancat reuneixen tot el cicle productiu en una sola instalació.

El bestiar i la producció:

El bestiar boví  es dedica a la producció de carn i llet. 

El bestiar equí  es cria  principalment per a activitats de lleure.

El bestiar oví i caprí s'explota extensivament per produir llana i llet, o intensivament  per produir carn.

El bestiar procí es cría per produir carn en granges intensives on els animals són agrupats segons l'edat.

L'aviram és el conjunt de totes les aus de corral, emtre les quals destaquen gallines, pollastres, oques, paons, galls d'indis, etc.


El bestiar boví (vedells, vaques, bous) es dedica a la producció de carn i llet. Les explotacions intensives de vaques de llet disposen de sales de munyir amb equips automàtics, corts d’alimentació amb subministrament semiautomàtic de pinso, i zones a l’aire lliure per fer exercici. En les explotacions extensives de vedells de carn, el bestiar pastura pels prats, però també els donen farratges o pinsos per accelerar el creixement.
El bestiar oví (xais) i caprí (cabres) s’explota extensivament per produir llana i llet, o intensivament per produir carn. El bestiar porcí es cria per produir carn en granges intensives on els animals són agrupats segons l’edat. El porc admet dietes molt variades, però interessa sobretot que rebi una bona alimentació inicial, amb pinso per formar els ossos i la musculatura, que esdevindrà la carn de consum.

 
 • Els pollastres de carn (broiler) es crien en granges de milers d’individus en espais comuns sobre el terra fins que la majoria dels individus arriben al pes de sacrifici.


• En les races productores d’ous, els pollets són separats per especialistes, en un procés anomenat sexatge, per tal de seleccionar només les gallines ponedores. Els conills es crien per obtenir-ne carn en granges de cicle tancat. com les aus, són molt sensibles i qualsevol causa d’estrès (sorolls, alteracions ambientals) pot disminuir el rendiment de l’explotació.

cicle anual de conrreu

Per tal de facilitar i optimitzar la vida productiva d'un determinat tipus de conreu, hi ha tot un  seguit  de tasques de preparació  i tractament de terreny i cultiu. És el que s'anomena cicle anual d'un conreu, que es concreta en:

  • Preparació del terreny
  • La plantació 
  • El tractament del cultiu
  • El reg
  • La recol·lecció

tipus de cultius

Els cultius herbacis són plantes de pocs anys de vida productiva i no tenen una tija lllenyosa o tronc. 
  • Intensius . Es caracteritzen per l'elevat valor econòmic de cada planta, que permet utilitzar moltes tècniques de conreu:  reg, hivernacle, recollida manual, etc.

  • Extensius. requereix menys tasques de conreu, que es poden limitar a la sembra i la recol·leció.
Els cultius arboris estan fets  per arbres o arbustos distribuits en un marc de plantació  que permet una atenció acurada a cada individu.

la producció agricola

Podriem definir un aliment com la substància  constituïda per aigua, sals minerals i matèria orgànica que aporta als éssers vius els nutrients i l'energia necessaris per satisfer les necessitats vitals.

que es un aliment

Podriem definir un aliment com la substància      
 constituïda per aigua, sals minerals i matèria
 orgànica que aporta als éssers vius els nutrients
 i l'energia necessaris per satisfer les necessitats vitals.

sectors

  • Sector primari

Implica la agricultura, la ramaderia i la pesca, s'encarrega de la producció de la matèria base.


  • Sector secundari

Transforma  la materia base p tal de obtenir el producte alimentari.


  • Sector terciari

S'agrupen els magatzems  i les cadenes de distribució i venda. S'encarrega de l'envasament del transport i la distribució.