MECANISMES DE TRANSFORMACIÓ

Els mecanismes de transformació canvien el tipus de moviment, de lineal a circular, o a la inversa, i d'alternatiu a circular, o a la invrsa, i d'alternatiu a circular, o a la inversa.

Transformacions de moviment circular a lineal o lineal a circular: pinyó-cremallera

És un sistema compost per dues peces:
- Un engranayge, anomenat pinyó, que gira al voltant d'un eix.
- Una barra dentada, anomenada cremallera, que es desplaça seguint un moviment lineal.

Transformació de moviment circular a alternatiu

Biela-manovella. Té dues barres articulades: una gira i l'altra es desplaça per una guia. La barra que s'anomena manovella, i l'altre, biela.

TRENS DE MECANISMES

Els trens de mecanismes estan formats per la únio de diversos mecanismes simples. Per exemple, els rellotges analògics tenen molts engranatges, els uns acoblats amb els altres.

Tren d'endrenatges
Si volem augmentar la velocitat d'un mecanisme, es fan servir diversos engranatges o politges acoblats, passant de l'engranatge més gros al més petit.

Tren de rodes i cadenes
Per unir un sistema de politges a un sistema d'engranatges cal que una politja i un engranatge estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; es a dir, que siguin solidaris.

Tren de politges
En aquest procés, peró, l'energia transmesa a cada element és la mateixa, és a dir, en reduir la velocitat augmenta la força. L'eix és el més lent però es capaç d'elevar més pes quan s'enrotlla la corda d'on penja.

 CARGOL SENSE FI I RODA

La unió d'un cargol sense fi amb una roda és una altra forma de transmissió de moviments, peró aquest cop entre eixos que són perpendiculars entre ells.
La rosca del cargol engrana amb les dents de l'engranatge. En cada volta de cargol la roda dentada avaça una dent.
Perquè la roda dentada faci una volta completa el cargol ha de girar tantes vegades com dents tingui l'engranatge.

RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ

Quan es transmet un moviment, tambè es transmet energia, i aquesta es pot utilitzar per elevar una carrega o per moure un altre mecanisme a més o menys velocitat.

La relació de transmisió és el quocient de les velocitats angulars dels dos elements que es mouen. Es representa amb la lletra r.

                                                 r = w conduida / w motriu

TRANSMISSIÓ PER CADENA I RODES

En aques cas el mecanisme esta format per una cadena i rodes dentades.

Es compleix l'equació d'equilibri de la transmissió per engranatges:

                                                        Z1 x w1 = Z2 x w2






FUNCION DE VELOCIDADES

Los cambios de nuestra bici nos permiten subir colinas, arrancar y acelerar de la manera más eficiente posible. Sin importar el número de velocidades o el tipo de cambios con los que este equipada nuestra bicicleta su objetivo es permitirnos mantener una cadencia en diferentes condiciones.

La cadencia se refiere al número de revoluciones por minuto con la que pedaleamos. Una cadencia adecuada para un ciclista urbano es de entre 60 a 80 rpm. Lo que quiere decir que para lograr una rodada eficiente un ciclista urbano deberá mantener un ritmo de una pedaleada por segundo.

LA COMBINACIÓN CORRECTA

De manera general entre más pequeño sea el plato y más grande sea el piñón el pedaleo es más suave. En una velocidad suave la rueda trasera recorre menos distancia por cada revolución del plato. Este tipo de combinaciones es útil para arrancar de manera eficiente o subir colinas.

De manera contraria entre más grande sea el plato y más pequeño sea el piñón que utilizamos la rueda trasera recorrerá una mayor distancia por cada revolución del plato. A una combinación de este tipo se le llama velocidad alta o dura y se reserva para cuando se va a gran velocidad.

TRANSMISIÓ PER CORRETJA

En aquest cas el mecanisme està format per una corretja que consisteix el moviment d'una politja a una altra. Les ranures de totes dues politges tenen la mateixa mida i la corretja entre totes dues ha de tenir la tensió adequada perquè es transmeti el moviment.

L'equació que relaciona el moviment de dues politges unides per una corretja és:

                                                    D1 x w1 = D2 x w2


http://picasion.com/

MECANISMES DE TRANSMISIÓ

Els mecanismes de transmissió permeten transferir el moviment des d'una màquina a una altra.

Transmisió per engranatges.

Els engranatges són rodes que tenen dents en tot el seu                 perímetre extrern i s' acoblen les unes amb les altres.

Perquè dues rodes dentades engranin entre elles, la mida de les dents ha de ser igual en totes dues. Observa els engranatges del dibuix. L'engranatge 1 es mou en el sentit de les agulles del rellotge, segons indica la fletxa.

El nombre de dents d'un engranatge multiplicant per la seva velocitat anguklar és igual al nombre de dents de la roda amb la qual engrana multiplicat per la velocitat angular a què es mou aquesta. És a dir:

                                                        Z1 x w1 = Z2 x w2

PALANQUES

Una palanca és una màquina simple capaç de multiplicar la força.

Llei de la palanca. Quan una palanca està en equilibri, la força aplicada, F, multiplicada pel seu braç, Bf, és igual a la resistència, R, multiplicada pel seu braç, Br:


                                                                F x Bf = R x Br

PALANQUES DE PRIMER GRAU

- El punt de recolzament es troba entre la força i la resistencia.
- En funció de la longitud dels braços, la força serà més petita o igual que la resistencia.

PALANQUES DE SEGON GRAU

- La resistència es troba entre el punt de recolzament i la força.
- Aquestes palanques tenen avantatge mecànic; és a dir, aplicant poca força es venç una gran resisténcia, ja que el braç motor es sempre major que el braç resistent.

PALANQUES DE TERCER GRAU

- La força es troba entre el punt de recolzament i la resistència.

- Aquestes palanques tenen desabantatge mecànic; cal aplicar molta foça per vèncer poca resistència. En aquest cas el braç motor és menor que el braç resistent.

1. Assenyala si és una palanca de primer, segon o tercer grau

   PRIMER GENERE

                                               

   




SEGON GENERE

   TERCER GENERE

2. Calcula la força que s'ha d'exercir per aixecar una carrega de 100 N en cada cas.

F = R x Br : Br

F = 100 x 3 : 2

F = 100 X 1'5

F = 150N

16. La grua de la figura ha d'aixecar un palet de sacs de aliment que pesa 5000. a quina distancia de la torre s'ha de situar el palet perqué l'estructura no pateixi?

F x Bf = R x Br

F x Bf : R = Br

    10000 : 5000 = Br
 
    Br = 10m

PLA INCLINAT, FALCA, I CARGOL

PLA INCLINAT

Un pla inclinat és una rampa que serveix per elevar carregues fent esforços.
                              F = P x al / L

FALCA

Una falca és un pla inclinat doble, on la força que s'hi aplica perpendicular a la base es transmet multiplicada a les cares de la falca.

CARGOL

Un cargol és un pla inclinat enrollat sobre um cilindre.

POLITGES I MECANISMES RELACIONATS

Politges i polispasts

Una politja és una roda amb una ranura a la vora per on s'introdueix una corda o corretja.

un polispast és un conjunt de politges que ens permet elevar un gran pes exercint una força poc intensa.

3. Calcula la força que s'ha d'exercir una càrrega de 100N en cada cas.
       100N

19. Indica la força que cal exercir en caadscun dels casos seguent

b)  F = R
     100 = 100
     F = 100

d) F = R : 2 x n
    F = 100 : 2 x 3
    F = 100 : 6
    F = 16,66